'Hi ha una forma d'expressar-se dialectal i col·loquial, vàlida i digna
que utilisam des de fa segles a ses Illes Balears de: Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, que va utilisar s'il·lustre
mallorquí Ramon Llull en es seus escrits i s'il·lustre
mallorquí Jehuda Cresquesa a sa seva obra cartogràfica'.
-S'expressió verbal, com tots coneixem és sa comunicació que feim per
mitjà de sa paraula, en una forma oral i per mitjà de signes i lletres
de forma escrita, que mos permeten donar-mos a entendre i que mos
entenguin. Quan es mallorquins xerram amb ses nostres paraules i
expressions lingüístiques pròpies, lo mateix que es menorquins o eivissencos. Això és
s'expressió dialectal pura, col·loquial, valida i digna (això és es Balear).
-S'expressió literària, és un tipo de comunicació verbal escrita que mos ajuda comunicar-mos i expressar-mos a través d'un correcte ús des llenguatge i segons un conjunt de regles que li són pròpies. S'expressió literària sol dividir-se en gèneres: èpics, lírics i dramàtics.
Un català estàndar artificial que no expressa lo que se vol transmetre
com a català de Barcelona, de Tarragona, de Lleida o de Girona, sinó que te diu
amb quines paraules has de transmetre lo que penses a ses altres persones, i
si aquestes no han estat “normalisades” no se temen de lo que dius, que és lo que normalment passa: Que no t'entenen ni a ca teva.
Avís: No te deixis seduir amb això que expliquen ets des Procés de que es català estàndar és “literari”, és fals!
-I lo mes greu d'aquesta aberració lingüística des català estàndar, és que ets des Procés també ho volen imposar per mitjà de sa força, amb sa repressió i amb sos doblers, an es mallorquins, menorquins i eivissencos, amb so beneplàcit d'uns polítics que no estimen lo nostro i uns docents adequadament recompensat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario